Interstellar

Terra Damnum, Aeria Gloriis

Interstellar és considerada una de les millors pel·lícules de ciència ficció del segle XXI. No només des d’un punt de vista cinematogràfic, sinó sobretot des d’un punt de vista científic.

I és que Interstellar és una pel·lícula que es va concebre primer científicament: la pel·lícula va ser ideada pel física teòric Kip Thorne, qui després va buscar com fer-ne una adaptació cinematogràfica. Aquest ordre en la seva concepció es nota en els aspectes científics de la pel·lícula: d’una banda perquè tracta els conceptes científics amb rigor i veracitat, i d’altra banda perquè les especulacions introduïdes són sempre d’una gran plausibilitat. A la pel·lícula podem trobar comptades excepcions en què els guionistes o el director es prenen llicències excessives per justificar especulacions científiques.

És per això que Interstellar és una pel·lícula que convida a ser analitzada des d’un punt de vista científic. Revisant-la amb atenció podem aprendre molt, tant de física clàssica com de relativitat especial i general.

Interstellar (Christopher Nolan – 2014 – PG-13): El futur de la Terra està plagat de desastres, fam i sequeres. Només hi ha una manera d’assegurar la supervivència de la humanitat: Els viatges interestel·lars. Un forat de cuc recentment descobert en els llunyans confins del nostre Sistema Solar permet a un equip d’astronautes arribar on cap altre humà ha arribat abans: un planeta amb l’entorn adequat per garantir la vida humana.

Fitxa de l’activitat